El Barça va enterrar gairebé totes les seves possibilitats de guanyar el títol de lliga al camp del Granada tres dies després de caure en la Champions League i quatre abans de jugar una final de copa contra el Real Madrid. La feblesa defensiva blaugrana va permetre a l'equip de Lucas Alcaraz avançar-se, i els jugadors de Tata Martino, tot i que van disposar de moltes oportunitats, no van ser capaços ni tan sols d'empatar. El gol de Brahimi burxa la ferida d'un equip que es dessagna en un final de temporada agònic.

La victòria era obligada al Nuevo Los Cármenes per seguir pensant en la lliga. La transcendència del partit s'havia multiplicat després de l'eliminació en la Champions, i els tres punts eren imprescindibles. Els jugadors de Tata Martino havien arribat a Granada amb cares llargues i mirades perdudes, adolorits encara pel cop rebut a Madrid i envoltats d'un murmuri mediàtic, cada cop més sorollós, que ja parla obertament de canvi de cicle i de revolució. Castigats físicament i mentalment, i a quatre dies de la final de copa contra el Real Madrid, ahir passaven una prova d'alt risc en un escenari molt perillós. No era el Granada el rival ideal per a un moment així. El conjunt de Lucas Alcaraz és prou petit per provocar una baixada de tensió competitiva i, alhora, necessita tant –o més– guanyar partits com el Barça. Els andalusos van arribar al partit d'ahir, per primer cop en la temporada, veient-se a les profunditats de la taula classificatòria com a conseqüència de tres derrotes seguides. Però també més descansats, més frescos i, sobretot, amb el cap més clar.

La lesió de Marc Bartra, per si no n'hi havia prou, afegia més llenya al foc de les dificultats, desposseint l'equip d'un altre element a l'eix de la defensa. La solució, com s'esperava, va ser col·locar Sergio Busquets al costat de Mascherano. De fet, l'onze va ser el que tothom havia pronosticat: amb Montoya i Adriano als laterals per donar descans a Dani Alves i Jordi Alba, amb Song com a mig centre, amb Cesc i Iniesta d'interiors, i Pedro, Messi i Neymar al davant. El Barça va entrar en el partit trobant espais pels extrems, fent-se l'amo de la pilota i, fins i tot, arribant amb claredat en algunes accions a l'àrea de Karnezis, ahir titular per lesió de Roberto: Montoya hauria pogut marcar amb una rematada de cap molt a prop de la porteria, tot sol, a centrada d'Adriano. Però les mancances defensives a l'equip de Martino no van trigar a fer-se evidents, i la davantera del Granada ho va saber aprofitar fins al punt que es va avançar. Quan havia passat el primer quart d'hora de partit i després d'una pèrdua de pilota de Song, una passada en profunditat de Fran Rico va arribar a peus de Brahimi, que, després de guanyar l'esquena a Sergio Busquets i de superar l'escomesa de Montoya, va batre Pinto, que no va saber tapar el seu pal.

Tot igual

El cop rebut no va variar el guió del partit: el Barça va seguir trobant el camí de la porteria per les bandes, mentre que el Granada continuava amenaçant de tornar a fer mal al contraatac. Aprofitant l'immens espai a l'esquena de la feble línia defensiva que tenia al davant, al conjunt andalús no li van faltar oportunitats de seguir fent mal. Pinto, fora de tota culpa una vegada més, en va desfer algunes en última instància. L'empat, això sí, hauria pogut arribar en un bon grapat d'accions que van tenir, sobretot, Martín Montoya com a protagonista principal. El lateral es va reivindicar centrant i rematant passades creuades procedents de les botes d'Adriano des de l'esquerra. Les seves assistències, en tot cas, van convidar Cesc Fàbregas i Neymar al gol, sense sort per al Barça. El brasiler va ser precisament l'altre nom propi en clau blaugrana. En absència de Messi, que no se'n sortia de l'engabiament defensiu al qual era sotmès, Neymar va poder sacsejar la defensa del Granada posant a prova Karnezis amb un xut des de fora de l'àrea en la primera part, i una rematada creuada des de la línia de fons quan ja s'havia jugat una hora de partit. Perseguit com de costum, l'hàbil dorsal 11 blaugrana va viure també un nou episodi de duresa intimidadora quan, sense la pilota als peus, va topar amb Iturra i va quedar estès a terra.

De nou, Martino va trigar a reaccionar tot i que l'equip demanava canvis a crits. Quan ho va fer, va donar entrada a Jordi Alba en el lloc d'Adriano i quedava poc menys de mitja hora per al xiulet final. Karnezis en aquell moment era definitivament l'heroi del seu equip. El grec havia negat el gol a Cesc Fàbregas i Sergio Busquets en jugades claríssimes. A Messi li havia tret una falta directa que feia olor de xarxa, volant de pal a pal i deixant l'astre blaugrana encara més capcot. En la recta final, Lucas Alcaraz va reforçar la seva defensa sense complexos, substituint Piti pel defensiu Coeff. La resposta a la banqueta blaugrana va ser canviar Sergio Busquets per Alexis, i el Barça va enfilar els últims minuts a la desesperada: amb Song de central, només dos migcampistes, Iniesta i Cesc, i quatre davanters. Neymar i Iniesta van tenir molt a prop un empat que hauria mantingut les esperances de seguir connectats a la lliga, però Ilori va evitar el gol del brasiler damunt mateix de la ratlla de gol, i el manxec va xutar massa desviat. A l'altra àrea també hi hauria pogut haver incidències si Pinto no hagués guanyat un cara a cara amb El-Arabi, que l'havia encarat aprofitant l'obsessió ofensiva del Barça. L'un a zero, en tot cas, no es va moure, va quedar clavat al marcador per deixar malferit el millor equip de la història, que, probablement, està vivint els seus últims dies.