Venia el Real Madrid d'endur-se un ensurt terrible del Westfalenstadion, on va estar a punt de deixar-se les opcions de seguir endavant en la Champions League i feia front al matx contra l'Almeria sabent que el Barça havia punxat i que una victòria el faria dormir segon, empatat a punts amb l'Atlético, i els homes de Carlo Ancelotti no van fallar. Amb una fàcil i contundent victòria sobre el conjunt andalús, els blancs agafen aire i recuperen sensacions de cara a la final de copa de dimecres.

No van notar els blancs les destacades baixes que tenien. A les de Cristiano Ronaldo, per lesió, i a les de Xabi Alonso i Dani Carvajal, per sanció, va afegir-s'hi a última hora Sergio Ramos, amb molèsties al trapezi. La baixa del central sevillà, de qui en principi no perilla la seva participació en la copa, va ser pal·liada per Varane. Al mig del camp, Ancelotti va donar el comandament a Illarramendi, acompanyat per Modric i Isco i al davant, Bale per l'esquerra i Di María, va tornar a l'extrem dret, des d'on va mostrar-se molt incisiu.

El guió de partit va ser molt simple. L'Almeria va atrinxerar-se al darrere intentant contenir uns blancs que van acumular arribades i rematades sobre la porteria d'Esteban durant tot el partit. No va ser molt eficient el plantejament de Francisco, que a més va veure com al seu conjunt li costava molt crear problemes a un Madrid que sense jugar a un ritme alt en tenia prou per generar ocasions. Va ser Di María, que després d'avisar amb dos llançament llunyans, va obrir la llauna amb un xut creuat culminant una bona jugada individual.